La Laia ens diu en un correu que ha estat mirant la nostra pàgina web i voldria saber si treballar amb nosaltres de voluntària implica haver de pagar alguna quota o simplement és ajuda.

La pregunta és molt interessant i dona peu a explicar algunes coses que donem normalment per sobre enteses. Avui, a risc d’escriure massa línies mirem d’explicar el que habitualment es queda al tinter per no aclaparar als candidats a voluntariat amb llargs textos.

Mirar la web és una gran forma d’acostar-se a El Cau Amic, allí expliquem en textos breus qui som, els nostres valors, la missió i la visió. També detallem les diferents formes de participar, i que és el que fem en el nostre dia a dia.

He dit participar, que és bastant diferent d'”ajudar” o “treballar de voluntari”, per fer servir les paraules de la Laia.
Hi ha organitzacions que tenen les seves dinàmiques establertes i demanen ajuda, com alguna cosa que ve de fora. És una forma d’organització legítima en què personalment he “ajudat” en innombrables ocasions, però no és la proposta de voluntariat de El Cau Amic.
Hi ha altres organitzacions que tenen “treballs per fer”, i conviden el voluntariat a fer-los. Està molt bé, i més d’un cop he anat a “treballar de voluntari” per tirar endavant una causa, però aquest tampoc és el plantejament de El Cau Amic.

El nostre model és el de participar. El Cau Amic no és una organització AMB voluntariat, sinó una organització DE voluntariat. Des de fa quasi trenta anys, l’associació és l’espai on rescatem i cuidem gats, gossos i altres animals abandonats. El Cau Amic és el seu refugi. Els estimem, els passegem, els cuidem i els reeduquem perquè puguin tenir una segona oportunitat en una bona família. Tot això ho fem participant com a voluntaris. Si al Cau Amic li treus el voluntariat, només et quedarà aquest espai de gossos abandonats amb un guarda i una reixa.

L’experiència ens diu que cuidar, estimar i reeducar requereix un compromís que va més enllà de l’ajuda puntual o del treball voluntari. Els nostres protegits no tan sols tenen nom i maneres de ser, també volem que coneguin els noms i les maneres de ser de les persones que els cuidem i estimem.

I ara que tenim context, la Laia ens pregunta si “implica haver de pagar, o simplement és ajuda”. És una pregunta normal en la societat que vivim tots, en què paguem per a quasi tot i estem acostumats a pensar en la dinàmica cost-benefici. El cost de rescatar animals i fer tot el procés fins a trobar-los una bona llar és molt elevat, independentment de qui l’assumeixi. Quan fa tres dècades es va rescatar el primer gos, van ser les rescatadores les que hi van posar l’esforç, la compassió i l’economia. Doncs avui dia ens agrada el mateix esperit, tots els que hi participem hi posem també temps, amor i diners en funció de la nostra implicació i possibilitats. Naturalment, hem cercat altres formes de finançament i col·laboració complementàries, que estan explicades al “Com participar” de la web, però la nostra essència és participar i unir-nos a l’equip. Fer una aportació simbòlica és una bona forma de mostrar l’interès i compromís. Ara ho expliquem amb detall.

Ja fa més d’una dècada que gestionem l’equip de l’ASSOCIACIÓ PROTECTORA D’ANIMALS “EL CAU AMIC” amb la Fundació Santcugatenca Teaming. La Fundació Teaming s’ocupa de recollir de cada membre de l’equip la quantitat simbòlica d’un euro cada mes, i el lliura íntegrament a El Cau Amic. La Fundació Teaming gestiona el programari, les relacions bancàries i les qüestions legals i administratives, amb una base de dades transparent. Fins i tot gestiona els certificats anuals de donació amb els que la majoria dels participants compensen el 80% de la seva donació a la declaració de la renda.

Quasi tots els que participem en El Cau Amic fem Teaming, som part de l’equip i aportem aquest euro simbòlic cada mes, alguns a més participem com a voluntaris, padrins, socis, adoptants, etc. però unir-nos a l’equip i fer Teaming és quelcom que ens fa sentir part del que fem.
Llavors és obligatori donar un euro al mes per fer voluntariat? Doncs no. No és obligatori, però és el normal. És normal que els que hi participem mostrem el nostre compromís, de fet aquest és un cost minúscul i insignificant al costat de tot el temps, esforç i emocions que aportem setmana a setmana per tenir cura dels animals refugiats.

La Laia no ho pregunta, però segur que intenta imaginar com és un dia de voluntariat al Refugi. La veritat és que és una experiència que s’ha de viure, i per això procurem que tot el voluntariat de la casa passi una temporada pel refugi, independentment que després participi en la comunicació, l’administració o les mil coses en què participem.

Un dia típic de passeig al refugi comença d’hora a les 8 o 9 del matí i dura unes tres hores. Ens trobem una mitja dotzena de voluntaris, i un d’ells ja ve preparat per liderar l’equip del dia, distribuint diferents grups de passeig. Cada grup té una ruta que seguim gossos i persones al voltant d’una hora. De vegades és un passeig relaxat de conversa en mig de la natura mentre els gossos cerquen olors, i de vegades el passeig ens sorprèn amb les aventures més inesperades. Tinguem en compte que això no és com treure a passeig el teu gos. Al refugi resideixen gossos de tota mena, i és normal que alguns necessitin incentius per sortir de la seva zona de confort, mentre d’altres s’excitin amb moltes ganes de gresca.
L’objectiu més important del matí és compartir temps amb els residents i acompanyar-los a fer un pas més cap a la seva adopció.
Els animals refugiats milloren molt quan coneixen i poden confiar en l’equip de voluntariat, i per això ens agrada dedicar-los un matí a la setmana durant molt de temps, així establim unes relacions d’amistat amb els animals que són vertaderament impagables.
En tot cas un matí de passeig per la natura amb un bon ambient i bona companyia genera endorfines, reforça la salut i baixa l’estrès de la setmana.

Gràcies, Laia per fer bones preguntes