#Silvio_ElCauAmic

Em dic Silvio, tinc tres mesos i fins fa pocs dies no sabia gaire bé com havia arribat a aquest refugi.
Jo estava amb els meus pares i els meus tres germanets vivint a la serra de Granada, però un dia ens vam despistar i vam perdre de vista els nostres pares, i em vaig quedar sol amb la meva germaneta. Vam passar gana i teníem molt de fred a la nit, perquè el vent a la serra és fort.
Un matí van venir uns nois amb una gàbia gran i encara que teníem molta por, la meva germana i jo ens vam ficar a dins perquè hi havia menjar.
Els nois que ens van agafar ens deien que no tinguéssim por, que estaríem bé, llavors ens van ficar en una furgoneta i allà vam estar moltes hores. Vam conèixer un altre gosset i ens vam fer molt amics.
Després de diverses hores vam arribar tots tres a aquest refugi i ja vaig començar a assabentar-me una mica millor de la història de la meva germana i meva.
M’han posat de nom Silvio i a la meva germana Fiona, el gosset que va venir amb nosaltres a la furgoneta es diu Niko.
Vivim tots tres junts i ens ho passem molt bé, aquí tenim menjar, mantetes i unes casetes on ens posem tots tres junts a dormir a les nits. En Niko és més gran que nosaltres i ens ensenya coses cada dia.
Al principi, la Fiona i jo teníem una mica de por, perquè aquí hi ha molts nois i noies (m’ha dit Nico que es diuen voluntaris), però ara ja no tinc por, perquè tots aquests humans estan amb nosaltres, ens deixen sortir a jugar al pati i ens donen molts mimos.
Els voluntaris diuen que ens han de trobar una casa aviat, abans que comenci a fer més fred. Segons sembla, quan ets a una casa, tens una família que t’estima molt i que et cuida tot el temps. Quines ganes tinc de provar-ho.
Segons els voluntaris, no ha de ser difícil trobar-me una llar, diuen que soc un gosset molt maco, afectuós, obedient i que soc un amoret.
Si soc tantes coses, doncs potser tenen raó els voluntaris i aviat puc tenir una família.

Adopció.
Una parella simpàtica es va enamorar de mi, i jo d’ella, així que fa uns dies que em porten amunt i avall, m’han revisat de dalt a baix, he anat a conèixer la casa i la família i ara resulta que la família és la meva. No puc estar més feliç.

Fins i tot m’han assignat un hashtag a Instagram. Podeu seguir la meva aventura a #silvio_elcauamic
Avui, he sentit el que deien els amos i m’ha fet gràcia:
“Silvio ens ha robat el cor! Des de la primera vegada que el vam veure ens vam enamorar d’ell. Gràcies a la protectora “El cau amic” per fer d’un somni una realitat, sense la vostra feina això no hauria sigut possible. I sobretot Gràcies a l’Helena i en Peter per la confiança i l’amor que transmeten. Estem immensament feliços de formar part de la vida d’en Silvio. El millor company de vida!”